Aiòder - Font Larga - Castell d'Aiòder - Corral de Bautista - Ullal de Reca - Molí d'Arriba - Aiòder

La ruta comença al peu de la torre campanar d'Aiòder. Aquest element, que data del segle XVI, és l'únic que queda del convent de dominics que va tindre aquesta localitat fins al segle XIX. Des d'allà mamprenem cap al sud-est per la carretera CV-205, de Tales a Fuentes, i que es correspon, més o menys, amb el camí d'Aiòder a Onda.

Travessem amb ella el poble i deixem enrere les últimes edificacions per tal d'anar a creuar el riu d'Aiòder pel pont de la carretera. Una vegada l'hem ultrapassat, girem a la dreta en direcció a la font Larga, situada poc abans de la confluència de la rambla de Villamalur i del riu d'Aiòder.

En havent-la visitat, agafem durant uns metres el camí del Tajuelo, o camí d'Aiòder a Villamalur, que es correspon amb el pas reial d'Aiòder. Tanmateix, abandonem aquesta via de seguida per a agafar el camí de Morrón, que ens fa guanyar altura ràpidament pel contrafort septentrional de la muntanya del Castell.

Tot i la pujada, la senda és còmoda. Cal que estem atents perquè, en un punt, el camí de Morrón continua recte i nosaltres, fent un angle molt tancat, hem de continuar cap a la dreta per una altra via que segueix amb l'ascensió. En pocs minuts, per un paisatge solitari, arribem al peu del tossalet del castell d'Aiòder.

Ara, fent ziga-zagues i després recte cap amunt, assolim la posició d'aquesta fortalesa, a 424 msnm. Hi destaca la magnífica i isolada torre de l'Homenatge, resta més visible del conjunt. Així mateix, per ací i per allà, es veuen algunes restes de muralla. També gaudim d'una magnífica vista d'aquesta localitat de la banda septentrional de la serra d'Espadà.

En acabant, agafem direcció oest per un corriol ben marcat que ens adreça cap a la partida de la Calcinera. No tardem en arribar a un camp d'oliveres. És aleshores quan ens ix al pas una pista. Ens incorporem a ella cap a la dreta, perdent un poc d'altura. Després d'avançar un poc en direcció nord-oest, el camí reprendrà la seguida cap a ponent i ens retrobarà, més endavant, amb el camí del Tajuelo.

L'agafem, cap a l'esquerra, per tal d'envoltar l'elevat tossal del Castell, de 545 msnm. Quan comencem a veure els primers conreus de la partida de la Vinya Alta, el pas reial d'Aiòder ens abandona i es perd a mà dreta. El camí del Tajuelo, que en aquest tram continua sent el mateix que duu als aioders cap a Villamalur, ens deixa en aquesta partida.

Entre les oliveres, a mà dreta, hi destaquen les ruïnes del corral de Bautista, també conegut amb el nom de corral de la Vinya Alta. Ens apropem a contemplar aquesta edificació, tot i que no ens agafa de pas.

Ací abandonem tant el camí del Tajuelo com el d'Aiòder a Villamalur, que se separen definitivament, i tirem cap a la partida de Reca per la senda de la Fita, que es correspon amb l'assegador de la Fita, que va vorejant del barranc de Reca.

Al cap d'uns deu minuts, a mà dreta, agafem un curt desviament que ens durà fins a l'ullal de Reca, un naixement d'aigua que brolla quan tenen lloc precipitacions. En havent-lo contemplat, desfem els nostres passos i tornem a la senda de la Fita.

Poc abans que el barranc de Reca acabe a la rambla de Villamalur, tirem cap a l'esquerra per una pista que fa una forta pujada inicial, i que és també per on continua la senda de la Fita. Estem a la partida que porta aquest nom i ara el camí se'ns presenta ample, solitari i còmode.

Quan estem a prop de retrobar la rambla de Villamalur se'ns presenta un encreuament poc clar. La pista continua recte mentre que a l'esquerra apareix una sendera. Nosaltres seguim recte per la pista cap a la rambla de Villamalur, tot i que la senda de la Fita tira cap a l'esquerra en direcció als corrals de Gil, de la Fuente i de la Peña.

Així doncs, prompte comencem a caminar pel llit de la rambla de Villamalur, entre grans parets que baixen en vertical desenes de metres. Cal anar amb compte ja que, en època de fortes pluges, aquesta part de la ruta serà impracticable.

Per dins del llit d'aquest curs d'aigua, perdem un poc d'altura i passem per la vora d'una xicoteta assut. Finalment, retrobem la font Larga, que ja havíem visitat una estona abans.

Des d'ací, baixem al riu d'Aiòder per tal de contemplar-lo més a prop. No podent-lo creuar a peu pla, girem cua i pel camí del Tajuelo baixem a creuar-lo per unes passeres. Finalment, guanyem un poc d'altura i entrem a Aiòder. Visitem el llavador del poble i les restes del molí d'Arriba, tot ficant el punt i final a l'excursió.